II CONGRÉS INTERNACIONAL MARCA, TERRITORI I ESPORT
10 i 11 DE NOVEMBRE DE 2022

PONENTS

Magdalena Florek

Profesora de la Universidad de Economía y Empresa de Poznan (Polonia). Cofundadora y miembro de la junta directiva de la International Place Branding Association. Profesor de place marketing, place branding, gestión de marcas y planificación de marketing.

Fue  becada por la Fundación Fulbright en la Northwestern University y en la Kellogg School of Management.

En 2006/2007 profesor titular del Departamento de Marketing de la Universidad de Otago, Nueva Zelanda. Cofundador y miembro de la junta directiva de "Best Place - The European Place Marketing Institute". Consultor estratégico en Heria. Miembro principal del Institute of Place Management. Miembro del Consejo Editorial de varias revistas académicas, entre ellas: Journal of Place Branding & Public Diplomacy y Journal of Destination Marketing and Management

Olga Kolotouchkina

Profesora en la Universidad Complutense de Madrid.
Tanto los estudios de doctorado, como la trayectoria profesional e investigadora de Olga se han centrado en el ámbito de la estrategia y gestión de la imagen de marca, la diplomacia pública, la participación ciudadana, así como la visibilidad de la discapacidad en la esfera pública.

Desde 2009 imparte cursos en grado y postgrado en el Instituto Europeo de Diseño, Universidad Nebrija, Universidad CEU San Pablo y Universidad Pontificia de Salamanca.

Ha participado en proyectos de consultoría estratégica desarrollados para Mastercard Priceless Cities; Telefónica Smart Cities y para el Sultanato de Omán

Emilio Fernández - Peña

Doctor en Comunicación por la Universidad del País Vasco con premio extraordinario (2001).

Director del Centro de Estudios Olímpicos de la UAB desde 2009.

Ha colaborado en el ámbito de redes sociales con el Comité Olímpico Internacional (COI) y trabajado en el diseño de la exposición sobre televisión del Museo Olímpico del COI en Lausana (2014).

Forma parte del grupo de trabajo internacional para diseñar la oferta formativa de la nueva Academia Olímpica Internacional (Grecia). Es asiduo profesor invitado en la University of Southern California, en Los Ángeles.

Simon Chadwick

Investigador, escritor, académico, consultor y conferenciante con más de veinticinco años de experiencia en la industria deportiva mundial.

Profesor de deporte y economía geopolítica en la Skema Business School de París. Cofundador y codirector del Observatorio de Fútbol de China.

Anteriormente, fundó y dirigió el Birkbeck Sports Business Centre de la Universidad de Londres y el Centre for the International Business of Sport de la Universidad de Coventry.

Además, ha trabajado con algunos de los nombres más importantes del deporte, como el FC Barcelona, la UEFA, Adidas, Nielsen, la Asociación Europea de Clubes, Ping, la Fórmula E y Coca Cola.

Luís Leardy

Director de Comunicación del Comité Paralímpico Español y nadador paralímpico en los Juegos Seúl 1988  y Barcelona 92.

Licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid, ha trabajado como periodista en la Agencia Servimedia y jefe de prensa de la Fundación ONCE.

Desde 2005 es director de Comunicación del Comité Paralímpico Español y ha sido responsable de prensa del Equipo Español en un total de 13 ediciones de los Juegos Paralímpicos de Verano y de Invierno desde 1996 hasta la actualidad.

Fue uno de los coordinadores del “Libro Blanco del deporte de personas con discapacidad en España”, editado por el CERMI, el Comité Paralímpico Español y la Fundación ONCE, obra galardonada con el Premio Nacional a las Artes y las Ciencias Aplicadas al Deporte en 2022.

También recibió el Premio Defensa 2005 de Prensa Escrita, el Premio Cermi.es 2022 de Medios de Comunicación y es miembro de la Real Orden del Mérito Deportivo.

Tarifes

* Sol·licitada la convalidació per 1 crèdit de lliure configuració per a estudiants de l'UJI si s'assisteix al 80% de les sessions del congrés.

RESULTATS CURRICULARS PER A PARTICIPANTS

• Certificat de presentació de la ponència al congrés.

• Certificat de participació al congrés.

• Publicació de la comunicació al llibre col·lectiu (digital) amb l'editorial Tirant lo Blanch (SPI Q1)

DATES CLAU

• Enviament de resums de comunicació (primera fase): fins al 20 de juliol de 2022 (amb possibilitat d'inscripció primerenca abans del 30/07/2022 amb tarifa reduïda)
• Enviament de resums de comunicació (segona fase): fins al 20 de setembre del 2022.
• Celebració del congrés: 10 i 11 de novembre de 2022
• Enviament del vídeo de la comunicació en cas de participació no presencial: fins al 3 de novembre del 2022*.
• Enviament de comunicacions completes segons les normes de publicació: fins al 15 de febrer del 2023.
• Publicació de llibre col·lectiu a Tirant-lo Blanch (SPI Q1): segon semestre de 2023.
• Data límit de recepció d'articles per al núm. 27 de la revista adComunica: 15 d'octubre de 2023.

* L'autor o autors podran respondre les preguntes que sorgeixin del vídeo de la ponència a través de videoconferència de forma síncrona a la corresponent taula de comunicacions.

Publicació del nº27 de la revista AD Comunica (Indexada a ESCI): gener 2024.

Publicació

Per garantir la publicació de la comunicació acceptada, tots els autors han d'estar matriculats abans del dia 20 de setembre. Tots els canvis recomanats pels avaluadors han de ser abordats pels autors. Les diferents comunicacions seleccionades pel comité científic formaran part d'una publicació digital, prevista amb l'editorial Tirant Lo Blanch (SPI Q1), perquè en puga quedar constància i prosseguir la tasca de difusió i formació. Les normes d'estil de publicació es poden consultar en aquest document.

- Data límit de recepció de comunicacions per a publicació digital a l'editorial Tirant-lo Blanch: 15 de febrer de 2023.

- Data de publicació de llibre col·lectiu a Tirant-lo Blanch: segon semestre de 2023.Els textos resultats de recerca sobre la temàtica del congrés, més excel·lents, poden ser enviats per a la seua valoració científica per doble parell cec al monogràfic «Marca, territori i esport a l'horitzó 2030», previst a la revista adComunica nº27 (ESCI, ERIH PLUS , ISOC, MIAR, ICE, RESH, Dialnet Metrics, Latindex o Dulcinea).

- Data límit de recepció d'articles: 15 d'octubre del 2023.

- Data de publicació adComunica nº27: gener de 2024.FINANÇAMENTAquest congrés compta amb el patrocini de la Diputació de Castelló i de la Càtedra Endavant Villarreal CF de l'Esport de la Universitat Jaume ISol·licitada ajuda a la Generalitat Valenciana, programa de Subvencions per a l'organització i la difusió de congressos, jornades i reunions científiques, tecnològiques, humanístiques o artístiques de caràcter internacional (AORG/2022).

NORMES D'ESTIL DE COMUNICACIONS

Plantilla per a l'enviament del resum de la proposta de comunicació: [ Clica aquí ]

Publicació prevista: Totes les aportacions acceptades seran publicades en un llibre digital com a actes del congrés amb l'editorial Tirant-lo Blanch.Totes les aportacions hauran de pujar en les dates previstes i seguint la plantilla d'enviament al Butlletí d'Inscripció Normes per a la publicació

Idioma: Els textos han de ser inèdits i han d'estar escrits en anglés, castellà, valencià o català (en tant que és llengua cooficial a la Comunitat Valenciana i de la Universitat Jaume I).

Extensió: Les comunicacions han de tenir entre 5.000 i 8.000 paraules. En cas de no complir-se aquests criteris, es pot desestimar per a la seua publicació posterior en qualsevol format.Format: Un cop confirmat als autors l'acceptació de la comunicació, el text complet haurà de ser enviat en lletra Times New Roman, cos 12, interlineat simple, justificats complets.

Contingut: Els apartats a tractar hauran de començar amb una introducció, en què l'autor/s exposen una justificació de l'interés del tema abordat, així com els fonaments de la investigació que es presenta. Les referències científiques que s'oferesquen, com a revisió de l'estat de la qüestió en el debat del tema proposat, han de ser les estrictament necessàries per a facilitar la lectura del text. D'altra banda, es prestarà una atenció especial a l'exposició de la metodologia de recerca seguida, a la justificació de la mostra de treball emprada, si escau, i als objectius de la recerca que es persegueixen. L'article haurà de presentar els resultats de la investigació, per a la qual cosa es podran incloure taules i figures (fotografies, dibuixos, gràfics, etc.), que permeten seguir correctament el fil argumental del text. El manuscrit finalitzarà amb unes breus conclusions que serviran per a recapitular les idees principals defensades en el text, així com per mostrar les línies de recerca obertes o futurs desenvolupaments previstos.Cal seguir l'estil de citació APA.

CALL FOR PAPERS

La marca i la seua gestió s'ha convertit, entre altres coses, en un poderós element intangible de diferenciació dins de les estratègies empresarials, havent desenvolupat un saber fer de gran utilitat que ha transcendit de l'àmbit dels negocis a altres àmbits en què concorren organitzacions, projectes i també territoris. Des de fa algunes dècades, els països, les regions i les ciutats reflexionen aquest intangible de forma estratègica per poder "marcar" diferències antropològiques, culturals superant la seua inicial dimensió estrictament econòmica. Les marques-territori han rebut un gran impuls en els darrers temps, impuls associat a la cada vegada més evident necessitat de diferenciació que senten les diferents comunitats (López Lita i Benlloch, 2005).

Són molts els experts que com Castells (2005) destaquen que les ciutats, també els territoris, són grans imants demogràfics i que condensen de manera única l'energia física, intel·lectual i creativa dels seus ciutadans, estimulant el desenvolupament cultural. Castells valora la implicació de la ciutadania juntament amb el govern dels territoris en la solució dels problemes, ja que les ciutats o regions són centres del coneixement i aquest coneixement ha de ser sobre l'impacte a la vida dels seus habitants. Tenim molts exemples de territoris que es converteixen en paradigmàtics i això fa que siga un pol d'atracció d'inversions, innovació i cultura (Anholt, 2010).

En aquest context, s'aguditza l'enginy dels gestors territorials per presentar una imatge atractiva del seu espai, assegurant-ne una percepció favorable per part de tots els públics rellevants i generant experiències positives i duradores. Apropiant-se fins i tot, com citen Kolotouchkina i Blay, de les pràctiques habituals al sector de productes de consum, a empreses i corporacions. Els gestors territorials utilitzen els recursos de comunicació i marca per definir l'oferta de valor del territori i posicionar-lo de manera consistent al mercat interurbà (2015, p.640).

Perquè aquest efecte es produïsca, els territoris han de formular una promesa de marca rellevant per a tots aquells col·lectius amb què es relacionen i, per això, la gestió de la seua identitat i imatge de forma estratègica és fonamental. Abans de res aquest fenomen, la diplomàcia pública, s'ha convertit en part de la marca territori, una eina al servei del projecte que forma part de la dimensió relacional i comunicacional de la marca.
L'interés sobre aquesta crida a comunicacions resideix en la constitució de l'esport com un atribut de valor de primer ordre en la gestió de les marques-territori a l'escenari global, sobretot quan l'agenda 2030 i els ODS d'UN, d'una banda, exigeixen la conciliació dels grans projectes de desenvolupament territorial amb el respecte a l'entorn natural i, de l'altra, recomanen hàbits de vida actius.

El fenomen esportiu representa una font inesgotable d'emocions, passions i valors positius. Poques experiències com l'esportiva exerceixen avui una fascinació -sigui com a actor o espectador- a tots els racons del planeta, convertint-se en un dels principals continguts dels mitjans de comunicació. Alhora, la irrupció i la superació d'una pandèmia global ha accelerat transformacions que estaven en procés com les experiències saludables, l'aposta per la sostenibilitat, la digitalització i també l'ús del mateix esport com a eina diplomàtica.

Aquest monogràfic pretén donar a conéixer les oportunitats que ofereixen en l'àmbit estratègic tres conceptes interrelacionats que contribueixen de forma clara a la ciutadania, les empreses i institucions, com són:

La marca, gestionada amb l'objectiu principal de crear vincles positius que garantesquen credibilitat del territori que representa.

L'"esport", aglutinador de valors positius que afavoreixen la creació d'enllaços i arrelat al territori geogràfic, fet que contribueix a la millora de les percepcions sobre aquest. Un element fonamental de diferenciació des de la comunicació per i per als diferents agents; empreses, societat civil i institucions.

El "territori", com a espai geogràfic delimitat per fronteres; físiques, geogràfiques, geopolítiques o mentals.

Així, es proposen, sense que siga una llista tancada, les següents línies temàtiques de reflexió i anàlisi:

● Marques, territori i esport. Experiències innovadores en la gestió combinada d'algun d'aquests eixos estratègics.

● Impacte social de la gestió estratègica de la marca, territori i esport.

● Marques, territori i sostenibilitat: Es pretén conéixer aspectes sobre la creació i gestió de marques, marques territorials o experiències esportives en la consecució dels propòsits de desenvolupament sostenible (ODS).

● Diplomàcia esportiva i identitat territorial: Anàlisi de la utilització de l'esport com a suport comunicatiu de diplomàcia territorial i com a element configurador d'identitats col·lectives.

● Marques, mitjans i esport: Experiències de gestió esportiva, de gestió de marca així com l'anàlisi del context mediàtic a la intersecció entre comunicació i esport.

● Transparència, esport i reputació, atesos els fenòmens d'opacitat creixents que de vegades caracteritzen federacions, països i territoris i el seu possible impacte en reputació.● Desinformació, fake news i esport.

● La involucració i la participació ciutadana (citizen engagement) en la gestió dels grans esdeveniments esportius.

● L'esport adaptat com a eina de la inclusió social i la reducció de les desigualtats.

Anholt, S. (2010) Places: Identity, Image and Reputation. Londres, Palgrave Macmillan.

Blay Arráez, R.; Benlloch Osuna, M.T.;  Sanahuja Peris, G. (2020) Marca, territorio y deporte: Un triángulo estratégico en la gestión de intangibles comunicativos. València: Tirant Humanidades.

Blay Arráez, R.; Benlloch Osuna, M.T.;  Sanahuja Peris, G. (2020) “Castellón, Escenario Deportivo”, la apuesta por el deporte como generador de marca territorio en Blay Arráez, R.; Benlloch Osuna, M.T.;  Sanahuja Peris, G.  Marca, Territorio y Deporte : Un Triángulo Estratégico en la Gestión de Intangibles Comunicativos (27-90). València: Tirant Humanidades.

Castells, M. (2005). Globalización e Identidad. Cuadernos del Mediterráneo. Número 5, 11-20. Recuperado de http://www.iade.org.ar/uploads/c87bb-fe538f7-d1bb.pdf 

Florek, M., Insch, A.(2011). When Fit Matters: Leveraging Destination and Event Image Congruence. Journal of Hospitality Marketing & Management, 20 (3), 265 – 286. DOI: 10.1080/19368623.2011.562413

Florida, R. (2008). Who’s your city? How the creative economy is making where to live the most important decision of your life. Nueva York: Basic Books.

Herstein, R. and Berger, R. (2013), “Much more than sports: sports events as stimuli for city re‐branding”, Journal of Business Strategy, Vol. 34 No. 2, pp. 38-44. https://doi.org/10.1108/02756661311310440

Fernández Peña, E. (2016). Juegos Olímpicos, televisión y redes sociales. Barcelona: UOC.

Ginesta, X. (2020). Les multinacionals de l’entreteniment. Fútbol, diplomacia, identitat i tecnologia. UOC.

Govers, R. (2015). Rethinking Virtual and Online Place Branding. En Kavaratzis, M. et al. (eds.), Rethinking Place Branding. Springer International Publishing Switzerland. doi: 10.1007/978-3-319-12424-7_6

Kavaratzis, M. (2004). From city marketing to city branding: Towards a theoretical framework for developing city brands. Place Branding and Public Diplomacy 1(1): 58–73.

Kavaratzis, M.; Hatch, M.J. The Dynamics of Place Brands: An Identity-Based Approach to Place Branding Theory. Mark. Theory 2013, 13, 69–86.

Kolotouchkina, O. y Blay Arráez, R. (2015) “Estrategias de marca ciudad en el contexto de la capitalidad europea de la cultura 2016” Revista Opción, vol. 31, núm. 4, 2015, pp. 639-655 Universidad del Zulia Maracaibo, Venezuela.

Kolotouchkina, O., Llorente-Barroso, C., García Guardia, M.L., & Pavón, J. (2021). Disability Narratives in Sports Communication: Tokyo 2020 Paralympic Games’ Best Practices and Implications. Media and Communication, 9(3). https://doi.org/10.17645/mac.v9i3.4043

Kolotouchkina, O. (2018). Engaging citizens in sports mega-events: the participatory strategic approach of Tokyo 2020 Olympics. Communication & Society, 41(4), 45-58. https://doi.org/10.15581/003.31.4.45-58

López Lita, R., & Benlloch Osuna, M. T. (1). De la marca comercial a la marca territorio. Recerca. Revista De Pensament I Anàlisi, (5), 87-100. Recuperado a partir de https://www.e-revistes.uji.es/index.php/recerca/article/view/239

Lubowiecki-Vikuk, Adrian & Basińska-Zych, Agata. (2011). Sport and Tourism as elements of place branding. A case study on Poland. Journal of Tourism Challenges and Trends. IV. 33-52.

Meier, H.E; García, B.; Konjer, M. & Metzke, M. (2022) The short life of the European Super League: a case study on institutional tensions in sport industries, Managing Sport and Leisure, DOI: 10.1080/23750472.2022.2058071

Moragas Spà, M. Comunicación y Deporte en la Era Digital. In Proceedings of the Congress of the Spanish Association for Social Research Applied to Sport (AEISAD); Centre d’Estudis Olímpics, UAB: Las Palmas de Gran Canaria, Spain, 2007. Available online: https://core.ac.uk/download/pdf/13282886.pdf

Olivares Delgado, F. (2018) Marcas Negras (en la era de la transparencia). Madrid: Gedisa.

Olivares Delgado, F. (2020) Prólogo en Blay Arráez, R.; Benlloch Osuna, M.T.;  Sanahuja Peris, G.  Marca, Territorio y Deporte : Un Triángulo Estratégico en la Gestión de Intangibles Comunicativos (15-17) València: Tirant Humanidades.

Rein, Irving & Shields, Ben. (2007). Place branding sports: Strategies for differentiating emerging, transitional, negatively viewed and newly industrialized nations. Place Branding and Public Diplomacy. 3. 10.1057/palgrave.pb.6000049.

Seisdedos, G. (2007). Cómo gestionar las ciudades del siglo XXI: del city marketing al urban management. Madrid: Pearson Educación.

Viñas Gracia, C. & Ginesta Portet, X. (2022). A dimensão geopolítica do fracassado projeto da superliga europeia de futebol: um ensaio sobre economia, política e esporte no século xxI. Movimento, 28, e28013. https://doi.org/10.22456/1982-8918.120308

Westerbeek, H & Linley, Michael. (2012). Building city brands through sport events:Theoretical and empirical perspectives. Journal of Brand Strategy. 1. 193-205.

ENTITATS COL·LABORADORES

adComunica, Asociación para el Desarrollo de la Comunicación

Colegio de Publicitarios de la Comunitat Valenciana

Dircom, Asociación de Directivos de Comunicación

Comité de honor

Dr.José Martí, presidente de la Excma. Diputación de Castellón

Dra. Tania Baños, diputada de deportes de la Excma. Diputación de Castellón

Dra. Dña Eva Alcón Soler, rectora de la Universitat Jaume I

Dr. Francisco Javier Vellón Lahoz, decano de la Facultad de Ciencias Humanas y

Sociales

Dr. Javier Marzal Felici, director del departamento de ciencias de la comunicación

Comitè 

Comitè científic

Dr. Ángel Alloza, Corporate Excellence

Dr. Borja García, Loughborough University

Dr. Carlos de las Heras Pedrosa, Universidad de Málaga

Dr. Carlos Campos López, Universidad de Extremadura 

Dr. Carlos Fanjul Peyró, Universitat Jaume I de Castellón

Dra. Cristina González Oñate, Universitat Jaume I de Castellón

Dr. Daniel Zomeño Jiménez, Universitat Jaume I

Dra. Elizete de Azevedo Kreutz, Presidenta Observatorio de Marcas

Dra. Elvira Antón Carrillo, Universitat Jaume I

Dra. Estela Bernad Monferrer , Universitat Jaume I

Dra. Eva Breva Franch, Universitat Jaume I

Dr. Emilio Fernández Peña, UAB-Centre d'Estudis Olímpics 

Dr. Fernando Olivares Delgado, Universidad de Alicante

Dr. Francisco Fenández Beltrán, Universitat Jaume I

Dr. Francisco Javier Herrero Gutiérrez, Universidad de Salamanca

Dr. Guillermo Sanahuja Peris, Universitat Jaume I

Dr. José Fernández Cavia, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)

D. Juan Carlos Barreda Cruselles, Universitat Jaume I

Dr. Javier Zamora, Universidad Internacional de Valencia

Dr. Juan Monserrat Gauchi, Universidad de Alicante

Dra. Lorena López Font, Universitat Jaume I

Dra. Magdalena Florek, Founding Member of the Board and Education Director of IPBA

Dra. Magda Mut Camacho, Universitat Jaume I

Dra. Maria Carmen Jambrino Maldonado, Universidad de Málaga.

Dra. María Pallarés Renau,Universitat Jaume I de Castellón

Dra. Mª Teresa Benlloch Osuna, Universitat Jaume I

Dra. Olga Kolotouchkina, Universidad Complutense de Madrid

Dra. Rocío Blay Arráez, Universitat Jaume I

Dr. Santiago Mayorga Escalada, Universidad Isabel I España

Dr. Sebastian Goldsack Trebilcock, Universidad de los Andes 

Dra. Susana Miquel Segarra, Universitat Jaume I

Dr. Xavier Ginesta Portet, Universitat de Vic

Dra. Xelo Balado Albiol, Universitat Jaume I

Dr. Yiran Su, University of Georgia (USA)

Direcció acadèmica

Dr. Guillermo Sanahuja Peris, Universitat Jaume I

Dra. Rocío Blay Arráez, Universitat Jaume I

Dra. Mª Teresa Benlloch Osuna, Universitat Jaume I

Comitè organizador

Grupo de investigación Engagement and Communication (Encom) de la Universitat Jaume I

Departamento de ciencias de la comunicación de la Universitat Jaume I

Secretaría tècnica

Dña. Blanca Vicente, Fundación Universitat Jaume I-Empresa

Dña. Alejandra Herranz, Fundación Universitat Jaume I-Empresa

bUlLetí d'inscripció

 https://www.fueujionline.es/qrnfue/fonline/cong/acceso_cong.php?idcgrs=928367&idioma=ca