La segona edició del Congrés Internacional Marca, Territori i Esport de la Universitat Jaume I s'ha tancat hui, amb la participació de més de 200 congressistes que han assistit en modalitat presencial i en línia al llarg de dues jornades.

 

Aquesta trobada compta el patrocini de la Diputació Provincial de Castelló i la Càtedra Endavant Vila-real CF de l'Esport de l'UJI; i amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, dins del programa d'ajudes AORG/2022.

 

«El congrés ha servit per a analitzar la contribució de la gestió estratègica de les marques al desenvolupament sostenible dels territoris, conéixer experiències sobre el desenvolupament de territoris a partir de la pràctica esportiva i per a situar a l'UJI a l'avantguarda en la investigació en aquesta matèria», han afirmat des de l'organització de la trobada els professors de l'UJI Mayte Benlloch, Rocío Blay i Guillermo Sanahuja.

 

En la primera jornada, Magdalena Florek, membre fundador de la junta directiva i directora d'educació de la International Place Branding Association, va obrir la primera sessió amb una anàlisi de com les marques poden ajudar al desenvolupament dels territoris. «És important ancorar l'estratègia a treballar l'autenticitat, crear experiències, una comunicació efectiva i transparent; i a professionalitzar la gestió de les marques territori. El meu consell als territoris és que s'estenguen més enllà de les seues fronteres per a compartir valors i eines amb uns altres», va assenyalar.

 

Per part seua, Olga Kolotouchkina, professora i investigadora de la Universitat Complutense de Madrid, va posar el focus en el compromís de les marques amb l'esport inclusiu, amb exemples com el del patrocini dels Jocs Paralímpics de Tòquio 2020 «en els quals els patrocinadors globals van acostar l'esport paralímpic a les comunitats locals a través dels col·legis i associacions, així com la proposta dels pròxims Jocs de París 2024 on les competicions es duran a terme als carrers per a arribar a un major nombre de ciutadans i amb la consegüent notorietat per a la marca ciutat».

 

Una taula redona va servir per a analitzar la transformació digital en els grans espais esportius i diverses comunicacions van abordar temes com el mapa de drets televisius del futbol espanyol professional, les celebritats esportives i publicitat en Instagram, el cas de la gestió dels Coves de Sant Josep i la seua experiència esportiva o l'ús de Tik-Tok com a eina de promoció de l'esportista olímpic, entre altres temes.

 

En la jornada de hui, Simon Chadwick, investigador, escriptor, expert en la indústria esportiva mundial i geopolítica, ha oferit una conferència en la qual ha donat algunes claus sobre com Qatar s'ha anat construint com a nació, s'ha desenvolupat i ha influït en el món sencer a través del futbol. «Qatar ha projectat al món una imatge de nació líder a nivell geopolític a través de les seues inversions en esport. Inversions que ha pogut realitzar no sols per la seua riquesa econòmica gràcies al negoci del gas, sinó perquè l'esport ha servit per a la cohesió social en un país multicultural», ha indicat Chadwick.

 

Emilio Fernández-Peña, director de l’Institut de Recerca de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha abordat en la seua intervenció la gestió mediàtica de la ciutat de Barcelona en els Jocs Olímpics del 92 i dels pròxims Jocs París 2024. «Els mitjans són molt importants en uns Jocs Olímpics perquè el 90% dels ingressos provenen de la comunicació, un 50% per drets televisius i aproximadament un 43% per esponsorització, global i local. Els Jocs són una oportunitat única per a crear marca ciutat, són un gran aparador al món», ha afirmat Fernández-Peña.

 

L'aplicació dels ODS 2030 a través de l'esport ha sigut el tema central d'una taula redona que ha tancat les sessions tècniques de hui divendres.

 

El vicerector d'Infraestructures i Sostenibilitat de la Universitat Jaume I, Vicent Cervera; la diputada d'esports de la Diputació de Castelló, Tania Baños, i el codirector del congrés, Guillermo Sanahuja, han sigut els encarregats de clausurar el congrés, que ja ha començat a treballar en la seua tercera edició.