La Universitat Jaume I ha inaugurat avui el XXIX Congrés Internacional de Tecnologia Educativa EDUTEC 2026, que reuneix més de 800 persones, tant en modalitat presencial com virtual, procedents de més de 30 països. Sota el lema «Reconnectar amb la pedagogia: una visió crítica, pràctica i ètica de la tecnologia educativa», l'esdeveniment té com a objectiu reflexionar sobre els desafiaments i les oportunitats de la transformació digital en l'educació.

El congrés, que se celebra per primera vegada a Castelló i tindrà lloc fins al 6 de novembre, està organitzat pel Grup d'Investigació en Ensenyament, Aprenentatge i Tecnologia (GREAT) de la Universitat Jaume I i l'Associació per al Desenvolupament de la Tecnologia Educativa EDUTEC.

En la inauguració, el rector de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, ha donat la benvinguda a les persones assistents juntament amb Francesc Esteve, vicerector de Docència i Estudiantat i responsable del Congrés, i Julio Cabero, catedràtic de Tecnologia Educativa de la Universitat de Sevilla i president de l'associació científica EDUTEC.

Lancis ha recordat que la institució sempre ha integrat la tecnologia educativa amb una visió innovadora i un sentit crític. «Aquesta mateixa vocació ens mou avui a replantejar-nos què i com ensenyem davant de l'avanç vertiginós de la intel·ligència artificial», ha assenyalat. En aquesta línia, el rector de l'UJI ha defensat la necessitat de fomentar un ús ètic i responsable de la tecnologia per a desenvolupar la competència central del nostre temps: «Formar professionals capaços de fer-se les preguntes que cap màquina formularà per ells».

La conferència inaugural ha sigut a càrrec de Melissa Bond, investigadora del University College London, amb el títol «Ensenyament, aprenentatge i investigació en l'educació superior potenciats per la IA». La seua intervenció ha abordat la irrupció dels models de llenguatge de gran mida (LLM) i la intel·ligència artificial generativa, tant pel seu impacte a les aules com pels desafiaments que plantegen per a la integritat acadèmica.

Davant d'aquests desafiaments, Bond ha defensat un ús responsable de la IA, especialment en l'àmbit de la investigació i la «síntesi d'evidències», basant-se en els principis RAISE. Segons l'experta, l'automatització mitjançant la IA, si s'aplica amb rigor a través d'eines de revisió sistemàtica, pot reduir dràsticament el temps de selecció d'articles i facilitar l'extracció de dades. Això permet als equips docents i investigadors actualitzar els seus coneixements molt més ràpidament i dedicar més temps a allò que realment importa: la creació de recursos pràctics i l'impacte directe en les polítiques educatives.

La primera jornada ha inclòs també la taula redona «La intel·ligència artificial en l'educació superior: oportunitats i desafiaments», en la qual han participat Wilfried Admiraal, de l'Oslo Metropolitan University; Victoria Marín Juarros, de la Universitat de Lleida; Cassio Cabral Santos, de l'Institut Politècnic de Santarém, i Linda Castañeda, de la Universitat de Múrcia.

Entre les qüestions abordades, Admiraal ha reivindicat la necessitat de fomentar l'agència epistèmica de l'alumnat, perquè assumisca un paper actiu i responsable en la construcció del coneixement davant dels riscos de manipulació de la intel·ligència artificial.

Per la seua banda, Victoria Marín ha subratllat la urgència de desenvolupar una competència digital crítica que vaja més enllà de l'ús instrumental de la tecnologia i permeta afrontar els dilemes ètics, els biaixos i els nous reptes relacionats amb l'autoria digital.

Cassio Cabral Santos ha exposat quatre grans amenaces per a l'educació superior: els biaixos en les dades d'entrenament, la falta de reproductibilitat en la investigació, la dependència de les quotes comercials i el plagi generat mitjançant la intel·ligència artificial.

Finalment, Linda Castañeda ha convidat a reflexionar sobre què revela la IA del mateix sistema educatiu i sobre qui té el poder de decisió i assumeix la responsabilitat en el nou ecosistema tecnològic.

Presentació de l'Informe EDUTEC 2026

Una altra de les fites d'aquesta primera jornada ha sigut la presentació de l'«Informe EDUTEC 2026», un document que analitza l'adopció de la intel·ligència artificial des de les etapes escolars fins a la universitat i la publicació científica.

L'informe destaca el predomini de la IA generativa en la docència i adverteix de desafiaments com la bretxa digital i els biaixos. Així mateix, el document insta a una integració tecnològica amb sentit pedagògic, basada en l'equitat, la inclusió i una sòlida governança ètica.

Més informació i programa complet: https://edutec2026.uji.es/

Fundación Universitat Jaume I - Empresa de la Comunitat Valenciana M.P. CIF: G-12366993